1917-2007 >

Sergei Eisenstein: el pare del cinema modern

Sergei Mikhailovich Eisenstein (Rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) Riga (actualment Letònia), 23 de gener de 1898 - Moscou (Rússia), 11 de febrer de 1948 fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.



Fill de pare jueu i mare eslava, estudià arquitectura i belles arts, però els interrompé per tal d'allistar-se a les milícies populars que participaren en la Revolució d’Octubre. Dins l'Exèrcit Roig entrà en contacte amb el teatre treballant com a responsable de decorats i com a director i intèrpret de petits espectacles per a la tropa. La seva experiència com a director d'escena del Teatre Obrer (1920) l'impulsà a estudiar direcció teatral a l'escola estatal, on desenvolupà una personal concepció de l'art dramàtic basada en la juxtaposició d'imatges de fort contingut emocional i on seguí els ensenyaments de Vsevolod Meyerhold. El seu primer contacte amb el cinema fou el rodatge d'un petit curtmetratge inclòs en el muntatge de l'obra teatral El savi. Començà a interessar-se activament pel nou mitjà artístic i rodà el llargmetratge La vaga (1924), amb una famosa seqüència en la qual utilitzà la imatge de bestiar sacrificat a l'escorxador intercalada amb una altra de treballadors afusellats per soldats tsaristes. Arran del rodatge de La vaga trencà amb el Proletkult. Allunyat ja del Teatre Obrer, rebé l'encàrrec de rodar una pel·lícula commemorativa de la Revolució de 1905 que es convertiria en la seva obra més cèlebre: El cuirassat Potemkin (1925). Considerada una dels majors fites assolides pel cinema mut, l'escena de l'amotinament al vaixell i la vertiginosa escena d'acció de l'escalinata constitueixen punts decisius en la configuració del llenguatge cinematogràfic. Realitzà la genial Octubre (1927), reconstrucció dels fets decisius de 1917, basada en l'obra del periodista nord-americà John Reed Els deu dies que commogueren el món. Començà aleshores a tenir seriosos problemes amb la censura soviètica, la qual cosa el portà a firmar un contracte amb la Paramount i traslladar-se als Estats Units. No obstant això, no aconseguí el permís de residència i no pogué posar en marxa cap projecte. Aleshores marxà a Mèxic, on rodà el film incomplet ¡Que viva México!, film en el qual assajà diferents muntatges aproximatius. La MGM adquirí en una subhasta part dels negatius, que després utilitzà a ¡Viva Villa!, una altra part passà al productor Sol Lesser, el qual amb aquests fragments realitzà Tormenta sobre México. Una amiga del mateix Eisenstein, Mary Seaton, n'utilitzà una altra part en la pel·lícula Temps al sol, d'influència decisiva en el posterior desenvolupament del cinèma mexicà. Després de la seva poc exitosa experiència com a cineasta a l'exili, decidí tornar a la Unió Soviètica. De nou ensopegà amb grans dificultats per dur a terme la seva feina; el rodatge de El prat de Bezhin, basada en un conte d'Ivan Turgeniev, fou interromput per la censura. Aleshores es dedicà a la redacció de brillants textos teòrics, mentre disminuïen els atacs polítics contra la seva obra i la seva persona; atacs que no evitaren que rodés Alexander Nevski (1938), la seva primera pel·lícula sonora –amb música de Serguéi Prokófiev–, amb la qual guanyà el Premi Stalin. Amb Ivan el Terrible (1942) inicià un ambiciós projecte biogràfic al voltant de la figura del tsar Ivan IV, l'estructura original de la qual es componia de tres parts; l'obra fou interpretada per la burocràcia soviètica com una denuncia al culte a la persona de Stalin. La segona part del projecte, El conjur dels boiars, fou prohibida fins a la mort del dictador, el 1953, cinc anys després de la defunció del propi director cinematogràfic. Serge Eisenstein destacà com a teòric amb obres com Teoria i tècnica cinematogràfica, La forma en el cine, Reflexions d'un cineasta i Realització cinematogràfica, a part de múltiples articles i assajos.



Font: Viquipèdia

Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici